Les Joies de la Fundació Uriach

Articella, 1493

L’Articella va ser escrit a Bagdad pel metge, escriptor, traductor i científic Hunayn bin Ishaq, més conegut a Occident com a Iohannitius. Conté una síntesi d’obres de medicina clàssica grega, bàsicament tractats d’Hipòcrates (segles V-IV a.C.) i Galè (segle I d.C.) entre altres autors, i s’utilitzava com a llibre de text i manual de referència entre els segles XIII i XVI.

Es tracta d’una edició incunable impresa durant els primers anys de funcionament de la moderna tècnica de la impremta. Aquest tipus d’edicions, de les quals es realitzaven pocs exemplars, són petites obres d’art que imitaven tots els detalls dels llibres manuscrits i els seus impressors eren artistes que s’expressaven a través de la seva feina.

En resum, un llibre molt valuós que, com la resta d’incunables, s’ha convertit en una publicació històrica que, per primera vegada, va posar la cultura a l’abast de tothom.

Cirugía, 1503 (Pere d’Argilata)

Obra renaixentista de medicina escrita pel cirurgià i anatomista italià Pietro d’Argelata, destacat per la seva dedicació a la cirurgia i l’ensenyament de la medicina a la Universitat de Bolonya, un dels centres mèdics més prestigiosos d’Europa en aquella època. Publicada per primera vegada el 1498, aquesta és probablement la seva obra més cèlebre en què es descriuen detalladament les normes per a la trepanació de cranis, entre altres tècniques quirúrgiques. La rellevància d’aquesta obra va propiciar la seva traducció a diversos idiomes, inclosa una versió en català realitzada pel metge, cirurgià reial i professor Nacís Solà.

El seu impressor, Johannes Rosenbach, va ser un dels tipògrafs itinerants més rellevants de finals del segle XV i principis del segle XVI i durant quaranta anys va ser l’impressor més important de Catalunya.

Aquesta obra va aportar no només un gran valor científic al món de les ciències de la salut per la seva innovació i posterior influència en els professionals d’aquesta disciplina, sinó també un gran valor històric ja que està considerada com un dels primers textos de medicina escrits en català.

Opera nuperrime reuisa, 1532 (Arnau de Vilanova)

Aquesta obra és una recopilació de textos d’Arnau de Vilanova que probablement va ser el metge més influent del món llatí medieval. Arnau va escriure tractats fonamentals per a la medicina europea de la seva època, incloent textos sobre patologia general, i va exercir un paper destacat en les qüestions polític-religioses del seu temps.

Publicada el 1532 sota el títol Opera Nuperrime, aquesta recopilació inclou el comentari d’Arnau de Vilanova sobre el De inaequali intemperie de Galè, el Regimen sanitatis de Mayno de’Mayneri, el Regimen sanitatis Salernitanum, i la seva traducció del De phisicis ligaturis de Kustā ibn Lūka.

Després de la seva mort, Arnau de Vilanova va ser recordat com un dels grans pensadors de la seva època: metge de reis i papes, visionari en el camp de la medicina i crític intel·lectual que va contribuir significativament a les corrents de pensament que haurien influït en la Europa medieval i renaixentista.

Concordia Pharmacopolarum Barcinonensium, 1535

Popularment coneguda com la Concordia de Barcelona, aquesta publicació és una de les obres més destacades en la història de les ciències de la salut al nostre país. Va ser pionera en la normalització de l’activitat dels boticaris, primer a Barcelona i després a la resta del territori, essent a més la segona farmacopea publicada al món, només precedida per la de Florència, editada pocs anys abans.

Es van realitzar tres edicions de la Concordia, de les quals aquesta és la segona, publicada el 1535. Actualment, només es conserven dos exemplars coneguts a tot el món, la qual cosa converteix aquesta edició en una peça excepcional i única.

L’obra recull 370 fórmules que contenen 617 drogues, entre les quals s’inclouen opiacis, electuaris, pastilles, conserves, xarop, infusions i coccions, píndoles, laxants, pólvores, coliris, olis, ungüents i emplastos.

Actualment, la Concordia és considerada una obra de valor incalculable científic i històric, una de les peces més significatives del nostre patrimoni bibliogràfic i cultural, i una publicació única a nivell mundial a causa de l’escassetat d’exemplars existents.

De humane physiognomonia, 1586 (Giambattista della Porta)

Aquesta és la primera edició, publicada el 1586, De humane physiognomonia, una obra de referència en el camp de la fisiognomia escrita pel napolità Giambattista della Porta. Científic, erudit i dramaturg, della Porta va ser pioner en aquesta disciplina d’origen aristotèlic, que buscava interpretar la personalitat dels individus a través dels seus trets facials.

L’obra, una de les primeres publicacions il·lustrades sobre fisiognomia, inclou gravats que estableixen comparacions i exploren connexions entre les característiques físiques i els comportaments tant de éssers humans com d’animals, en un intent de comprendre millor la naturalesa humana des de diverses perspectives.

Malgrat que l’Església Catòlica Romana veia amb escepticisme aquesta disciplina, considerant-la una pseudociència, la fisiognomia va prosperar gràcies a obres com aquesta, que es va fer àmpliament coneguda i va influir en generacions posteriors de científics. Prova del seu impacte són les nombroses edicions que es van publicar el 1593, 1601, 1602, 1618 i 1650.

Ramillete de plantas, 1646 (Esteban de Villa)

Segona edició de l’obra de Fra Esteban de Villa publicada per primera vegada el 1636. El seu autor va ser monjo benedictí, farmacèutic i escriptor que va exercir la farmàcia a l’hospital de Sant Joan de Burgos durant el segle XVII.

Ramillete de Plantes inclou informació general sobre plantes, ús dels simples, destil·lació per a l’obtenció d’aigües i olis medicinals i un receptari dels compostos usuals de l’època. Així mateix, una part dedicada a l’astrologia que descriu la importància que tenien els astres, equinoccis i hores del dia en la recollida de les plantes i que influïa en les seves virtuts terapèutiques.

Es tracta d’una obra que va tenir gran transcendència en l’època en el món botànic i farmacèutic ja que les preparacions medicinals del segle XVII continuaven essent majoritàriament vegetals.

Pharmacopoea Cathalana, 1686 (Joan d’Alòs i Serradora)

Aquesta obra, publicada a Barcelona el 1686, és un antidotari o farmacopea que recull l’art de la preparació i utilització de medicaments de l’època. Va ser escrita pel metge Joan d’Alòs, catedràtic de medicina i farmàcia, i representant del protomedicato del Principat de Catalunya, una institució creada al segle XV encarregada de supervisar l’exercici de les professions sanitàries (metges, cirurgians i farmacèutics), així com d’exercir funcions docents i de formació d’aquests professionals.

Malgrat la importància d’institucions com el protomedicato, la Pharmacopoea Cathalana es considera una farmacopea no oficial, ja que no es va fer d’acord amb el Col·legi de Boticaris. No obstant això, Joan d’Alòs va intentar esmenar la falta d’exemplars de la tercera edició de la Concórdia, única referència durant gairebé un segle, i facilitar una obra actualitzada per a l’exercici de la professió farmacèutica.

Acerca de la Materia Medicinal, 1695 (Pedacio Dioscórides Anazarbeo)

Edició de 1695 de l’obra Acerca de la Materia Medicinal escrita pel metge, farmacòleg i botànic Pedacio Dioscórides Anazarbeo (c. 40 – c. 90 d.C.), considerat el pare de la farmacologia. L’obra va ser precursora de les farmacopees modernes i es considera un dels llibres sobre plantes més influents de la història. Descriu unes 600 plantes medicinals, uns 90 minerals i al voltant de 30 substàncies d’origen animal.

A diferència d’altres obres clàssiques, aquest llibre va tenir una enorme difusió a l’Edat Mitjana tant en el seu original grec com en altres llengües, com el llatí i l’àrab.

El seu traductor i comentarista Andrés Laguna va ser el responsable de convertir aquesta obra en el primer tractat modern publicat a Espanya sobre matèria mèdica i el més utilitzat al nostre país durant els segles XVI al XVIII.

Opera Omnia Anatomica et Chirurgica, 1725 (Andreas Vesalius)

Opera Omnia Anatomica et Chirurgica és una edició tardana de l’obra De humani corporis fabrica impresa per primera vegada el 1543. El seu autor, Andreas Vesalius, va ser un anatomista i metge belga, considerat un dels fundadors de l’anatomia moderna. Aquest és el seu treball més influent, un dels llibres científics més bells de tots els temps que va revolucionar la medicina i les ciències de la salut al segle XVI.

L’obra presenta un examen de l’estructura del cos humà i realitza la primera descripció completa de la història de l’anatomia humana detallant ossos, articulacions, músculs, cor, vasos sanguinis, sistema nerviós, òrgans de l’abdomen, tòrax i cervell.

Una obra que va modernitzar no només l’anatomia sinó també l’ensenyament científic en general, ensenyant als estudiants de medicina que només es podia aprendre anatomia humana a partir de la dissecció i observació del cos humà.

Manuscrito recetas, siglo XIV

Els manuscrits representen una part important de la nostra col·lecció, i entre ells destaquem aquest petit compendi de receptes manuscrites, escrit en llatí, que conté informació sobre l’elaboració de xarops, ungüents i preparats per curar o alleujar algunes de les malalties i problemes de salut més comuns de l’època. Després d’un estudi paleogràfic i de contingut, s’ha datat aquest conjunt de receptes aproximadament entre finals del segle XIV i principis del segle XV. Malgrat el temps transcorregut des de la seva creació, l’estat de conservació d’aquestes receptes és bo, el que ens permet conèixer de primera mà aspectes de la societat, tradicions i costums de l’època, en la transició entre l’Edat Mitjana i l’Edat Moderna.